Tirant
lo Blanc: Episodis amorosos
Capítol
117
Tirant arriba a Constantinoble. L'Emperador
el presenta a l'emperadriu que està de dol i s'havia tancat en una cambra fosca
per la mort del seu fill a mans dels turcs en un combat. Tirant en veure
l'Emperadriu trista per la mort del seu fill, i perquè té por de caure
presonera dels turcs, li diu unes paraules per consolar-la per la pèrdua del
seu fill i l'hi aconsella deixar d'estar trista i abandonar el seu dol per la
mort del seu fill en el combat.
Capítol
118
Mentre l'emperador diu unes paraules a
Tirant, ell està observant a Carmesina la filla de l'emperador. Al cap d'una
estona l'emperador se l'emporta de la cambra on estan.
Diafebus cosí de Tirant, en veure tirant molt
trist li pregunta quin mal té, Tirant li contesta que no ho pot saber i es posa
a plorar i sanglotar.Diafebus ho veu i s’adona de que el mal que té era que
estava enamorat i comença a burlar-se de tots els que estimen i no demostren el
seu amor.
Capítol
119
Diafebus aconsella a Tirant que no manifesti
el seu mal d’amor. Diafebus conta a Carmesina l’amor del capità. El súbdit
torna a ell , consola amb les paraules i l’abraçada de Carmesina al seu cap. La
infanta entra a la seva cambra i li explica el cas de Tirant a una donzella de
la seva confiança. Aquesta dona era la filla del duc de Macedònia, Estefania.
També apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada. Tirant es disculpa
davant del emperador i li diu que la seva indisposició es deguda a mals de mar
i no al defalliment amorós. El capítol amb el desconcert de Diafebus que no compren
la tristor de Tirant quan hauria d’estar content per haver vist a missa a la
infanta.
Oscar.
Capítol
120
Tirant està molt trist perquè estima a una
dona però aquesta no li correspon. Ell mai a perdut una batalla però l’amor per
aquesta donzella l’ha llençat a terra i l’ha fet perdre. Pensa que els que
estimen com es degut sempre tenen mala sort.
Capítol
121
Diafebus no deixa seguir a Tirant i li
aconsella que no aconseguirà res en un dia que per aconseguir l’amor de
Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no pot dir el primer dia que
està enamorat de Carmesina perquè embrutarà el seu nom i la seva categoria, i
ha de callar, no explicar-ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant mana a
Diafebus que li portés un llibre a l’infanta, un dels millors llibres de
l’època on explica històries especials.
Quan li van oferir el llibre, es queda
sorprès, creu que un llibre tan bonic només pot ser per a una donzella reial i
li dona a Carmesina. Ella li proposa a l’emperador que anessin a buscar a Tirant
i als musics i fessin festa, que està cansada del dol i l’aflicció.
Tirant va anar a la festa i li va demanar a
l’emperador si podia ballar amb l’infanta. Van ballar i Tirant va tornar molt
content a la posada.
L’endemà va fer un convit per Tirant amb tota
la cort. I després dels balls, el va convidar a una visita a cavall per tot el
poble.
L’emperador va fer que Tirant sopés al
castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que es tractés d’infanta
a la seva filla quan seria la seva successora. Li va proposar el canvi a princesa
i ell va acceptar. La va convidar al consell, ella normalment no hi anava, però
ara volia veure a Tirant i això també podria ajudar-li per aprendre a governar.
Capítol
126
La princesa fa cridar a Tirant després de
dinar per parlar i ballar. Quan Tirant ho sap, es dirigeix al palau. Ballen
molta estona davant l’emperador fins que se’n va a la seva habitació i ells se’n
van a parlar. Carmesina li diu que veu com ho està passant malament i que s’ho expliqui,
ell no vol explicar-ho, no vol que ho sàpiga. La princesa li diu que pel que
més estima en el món s’ho expliqui i ell li contesta que si arriba aquest
secret al seu pare el matarà. Ella jura que no ho dirà a ningú. Tirant confessa
que estima a una persona.
Cristóbal.
Capítol 127
La princesa va insistir en preguntar-li a Tirant qui era la dona a la que ell estimava tant i ell en lloc de dir alguna cosa va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veiés allà li podia donar la vida o la mort.
La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però al veure’s reflectida no es creia que algú pogués demanar l’amor d’una dama sense dir cap paraula.
Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar-se a la princesa tant contenta li van preguntar que d’on havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina els va explicar la situació que acabava de passar al Tirant. Estefania s’ho va prendre bé però pel que fa a la Viuda tot el contrari, aquesta s’ho va prendre tan malament que va dir-li a la princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se’n amb Tirant perquè no estaria bé, seria un deshonor per ella i la seva família i la gent en parlaria molt malament.
Al acabar la princesa se’n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules de la Viuda i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d’angoixar-se ni fer-li cap cas a la Viuda dient-li la seva opinió i explicant-li que hi ha tres menes d’amor i tres punts important que gairebé ningú sap.
L’endemà Tirant li va dir a Diafebus que anés al palau i parlés amb la princesa per veure la seva opinió sobre l’escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava molt contenta, després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar-li a Tirant la conversa.
Per la nit Tirant i Diafebus van anar al palau per a veure les seves dames però Tirant va sentir que Carmesina no estava del bon humor de sempre, li va preguntar i ella li va contestar: La meva conducta no és bona.
Capítol 146
La princesa va insistir en preguntar-li a Tirant qui era la dona a la que ell estimava tant i ell en lloc de dir alguna cosa va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veiés allà li podia donar la vida o la mort.
La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però al veure’s reflectida no es creia que algú pogués demanar l’amor d’una dama sense dir cap paraula.
Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar-se a la princesa tant contenta li van preguntar que d’on havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina els va explicar la situació que acabava de passar al Tirant. Estefania s’ho va prendre bé però pel que fa a la Viuda tot el contrari, aquesta s’ho va prendre tan malament que va dir-li a la princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se’n amb Tirant perquè no estaria bé, seria un deshonor per ella i la seva família i la gent en parlaria molt malament.
Al acabar la princesa se’n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules de la Viuda i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d’angoixar-se ni fer-li cap cas a la Viuda dient-li la seva opinió i explicant-li que hi ha tres menes d’amor i tres punts important que gairebé ningú sap.
L’endemà Tirant li va dir a Diafebus que anés al palau i parlés amb la princesa per veure la seva opinió sobre l’escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava molt contenta, després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar-li a Tirant la conversa.
Per la nit Tirant i Diafebus van anar al palau per a veure les seves dames però Tirant va sentir que Carmesina no estava del bon humor de sempre, li va preguntar i ella li va contestar: La meva conducta no és bona.
Capítol 146
Diafebus va anar a la cambra de la princesa però la primera en trobar-se va ser Estefania. Li va dir que li estaria molt agraït si volgués fer-lo digne de ser el seu servidor més proper dient-li que l’amava per sobre de tot, però que si d’altra banda li nega ella haurà perdut la gentilesa i la condemnaran a l’exili. Quan va acabar ella li va dir amb una cara molt afable que dos contraris no poden estar junts i que la pregunta que ell li fa parla molt malament d’ell mateix innecessàriament. Segueix dient-li que no es desesperi pel seu poc amor que l’estima més del que demostra i ell en pensa.
De cop i volta entra el cambrer de l’emperador i li diu a Diafebus que l’emperador el demanava i li demana a Estefania que l’esperi allà.
Després de parlar amb l’emperador va tornar a la cambra i la va trobar plorant i ell va començar a consolar-la però va entrar la princesa i Diafebus no va deixar que se’n anés. Estefania va dir-li a la princesa que les mans de Diafebus no s’havien avorrit gaire ja que estava amb la cosa que més amava.
Estefania confessa a qui estima, a Hipòlit.
Carmesina parla del que sent per Tirant i Estefania per Diafebus, que se’n va a escriure una nota. Mentrestant Diafebus vol besar a la princesa però aquesta s’hi nega i ell s’enfada, després la princesa li demana a Estefania que parli amb ell.
Diafebus aconsegueix besar-li la mà a Carmesina i després la boca a Estefania, que deixa que ell li toqui els pits i trobi la nota.
Capítol
147
A la nota
Estefania li deia a Diafebus : “us prenc com a marit i senyor i us dono el meu
cos generosament sense frau ni engany” a més a més de dir-li que li dóna
diners, joies i roba i que si ella anés en contra d’això se li acusaria de
falsa i mentidera, ja que firma amb el seu nom i la seva sang.
Patricia.
Capítol
162
Estefania i el conestable Diafebus ,cosí de
Tirant, estan disposats a ajudar al capità Tirant en el seu mal d’amors, perquè
al dia següent la princesa s’anirà amb l’emperador a la ciutat. Llavors
decideixen fer un trobament en la cambra de la princesa. Però
sense que ells s'adonessin
una donzella, anomenada Plaerdemavida, que es va fer la dormida perquè sospitava que passava alguna cosa, ho va veure tot i al dia següent ho explica tot el que havia passat
a la princesa i a
l’Estefanía com si es tractés d'un somni.
Capítol
163
En aquest capítol la donzella Plaerdemavida, relata tot el que va passar a l'habitació de la princesa: els jocs amorosos que té
Tirant i la princesa, l'acte sexual d'Estefania i Diafebus.
Després de la missa l'emperador
i la princesa se’n van anar. A l'hora d'acomiadar-se Tirant de la princesa es cau
del cavall, ell posa
l'excusa que el cavall tenia mal.
Capítol
189
Tirant entra a l'habitació de la princesa, sense el seu permís. La
princesa li demana que se’n vagi
i comencen a
tenir jocs amorosos. Quan
de sobte arriba a la cambra de Carmesina,l’emperadriu i després l’emperador,
però Tirant no es descobert, la
princesa li ajuda a amagar-se.
L´emperador fa festes de vuit dies en les
quals un cavaller desconegut, anava llançant per terra qualsevol rival.
Davant
de l’admiració de la concurrència Tirant es disposa a lluitar amb ell. Quan el
desconegut se n’adona vol retirar-se però l’obliguen a lluitar. Quan passa per
davant de Tirant, alça la llança, per tant Tirant no va poder venjar-se. Tot
seguit es va descobrir que el cavaller misteriós era Diafebus. Va arribar un
vaixell tot de negre del qual van baixar quatre personatges al·legòrics que es
van presentar davant de l’emperador: Honor, Castedat, Esperança i Bellesa.
Doris.
Capítol
214
Plaerdemavida vol que Tirant veli pel seu amor, Hipòlit.
Capítol
215
La Viuda Reposada es tanca amb la princesa i comença a
aconsellar-la malament respecte de Tirant. Conta mentires com que Tirant ha
vingut a terres bizantines pels tresors. Que no dubtarà de matar a la princesa
si ve el cas… La princesa comença a plorar.
Capítol
220
Tirant amb una gran depressió i
tristesa per l’allunyament de la princesa, demana a l’emperador que permetés el
matrimoni de Diafebus, el seu cosí i Estefania, filla del compte de Macedònia.
L’emperador a partir d’aquesta petició li diu a Tirant que això depèn del
consentiment de l’emperadriu i marxa. Estefania desapassionada per el
comportament portat per l’emperador se’n va trista cap a la seva habitació
mentrestant Tirant, la princesa i els altres se’n van cap a la cambra de
l’emperadriu per a que donés el seu consentiment. L’emperadriu va fer veure el
seu consentiment i la seva felicitat respecte aquest enllaç. Per tant, van fer
cridar un cardenal i la resta en la gran sala i van fer avisar a Estefania i a
Diafebus. Estefania ignorant del consentiment de la reina seguia en la seva
cambra plorant. La mateixa nit Plaerdemavida va posar cinc gats en la finestra
on dormia la novia. Amb molta cura Plaerdemavida va fer cridar a l’emperador
per portar-lo a la cambra de la novia i per a que escoltés els crits que segons
ella feia Estefania. Una vegada a les portes de la cambra l’emperador riu amb
les paraules de Plaerdemavida i li comenta que si no tingués esposa seria ella.
Al veure a l’emperadriu Plaerdemavida, li demana corrents que no tardi en
morir-se, explicant-li les paraules esmentades per l’emperador feia un moment.
David.
Capítol 228
L’Estefania
està parlant amb la princesa i l'adverteix de la Viuda, li diu que no li fagi
cas perquè ella mai li donaria el que es mereix, i li pregunta si voldria que
vinguès Tirant a la seva cambra aquesta nit, i aquesta li respón afirmativament
amb alegria.
La princesa li diu a Estefania que li digui a
Tirant que la deixi de comptar la seva ànima i a més li explica les seves idees
respecte al seu futur.
Estefania explica a Tirant les idees que la
princesa li havia dit sobre el seu futur i a aquest no li agrada el que
escolta.
L'emperador li diu a la princesa que busqui
els músics per alegrar als cavallers abans de partir a la batalla, però ella es
nega rotundament.
Plaerdemavida entra a la cambra de Tirant i
li explica que demà la princesa li toca banyar-se i se les inventarà per
ficar-lo al llit amb ella nua i Tirant tot content li agraeix i li diu que mai
l'obligaria a fer alguna cosa a la força a la princesa, perquè diu que la ama
més que a la seva pròpia ànima.
Capítol 229
Plaerdemavida insisteix i li diu que ha de
fer com a las batalles, ha d'imposar una mica de força a la princesa, perquè
sinó mai tindrà aquesta fama i li ha de demostrar el seu valor,ferint-la quan
estigui al llit nua i se’n va a dormir.
Pel matí l'emperador avisa a Tirant perquè es
preparés que dintre de poc marxarien, però Tirant es va quedar atònit sense
prestar-li atenció a l'emperador, quan va veure a la princesa amb una camisa
blanca mig transparent i sense res sota la camisa, veient-li els pits. Tirant
li va explicar una trola a l'emperador, però aquest es va adonar que estava enamorat
de Carmesina, per la forma com la mirava.
Va explicar-li que Tirant hauria de deixar el que ama si volia ser el senyor de tot i li va dir que Tirant havia
guanyat les batalles per la seva virtut, i li dona alguns consells. L'emperador
li diu a la princesa que no es preocupi que si el seu pare no li troba marit,
ell mateix s'encarregarà de que el seu marit sigui Tirant, perquè Tirant és el
millor marit que podria tenir.
L'emperador va donar cinquanta mil ducats a
la princesa i li va besar la mà per ser la noia més especial del món, i a
continuació se'n va anar a missa.
Capítol 230
Tirant li va dir a la princesa que li va
prometre amor i ara havia de complir la seva promesa i ella li posa l'excusa de
que no hi han testimonis, però Plaerdemavida li diu que una promesa sobre amor
no fa falta que hi hagin testimonis.
L'emperador va a la cambra de la Princesa i
li va preguntar si volia a Tirant com a marit i ella avergonyida li va
contestar que quan torni de la batalla ja és veurà el que es fa.
Mentrestant Plaerdemavida li diu a Tirant que
no es preocupi que aquesta nit li explicaria com ficar-se a la cambra de la
princesa.
Rubén.
Capítol 231
Capítol 232
Capítol 233
Arturo.
Capítol
248
Després d’escriure la carta Tirant la va
donar a Hipòlit i li va demanar que li donés a la princesa. Hipòlit li va donar la carta a la princesa Carmesina
i en aquell moment es va trobar amb l’emperadriu i van parlar una estona sobre
Tirant. L’emperadriu li va contar que patia molt per Tirant i al mateix temps
ella es va adonar que Hipòlit sofria per
amor. I de seguida l’emperadriu va interrogar a Hipòlit sobre qui era la dama
que el feria patir tant.
Capítol
249
L’emperadriu demanà a Hipòlit que no tingui
vergonya i que li expliqui qui el fa
passar tant mal. L’emperadriu li diu que esta disposada a escoltar-lo,
finalment Hipòlit li confessà que està enamorat de ella i que és ella qui li fa patir tant. Després
d’escoltar això l’emperadriu se’n va anar i no va dir res. Hipòlit se’n va anar
a la seva posada i se’n va penedir del que havia dit.
Capítol
260
Després l’emperadriu va anar a la posada a
buscar a Hipòlit per parlar amb ell perquè estava disposada a donar-li una
resposta, li va fer entendre que ella sentia el mateix i si volien tenir una
relació les coses es tindrien que fer a la seva manera. L’emperadriu també li va dir a Hipòlit que la esperés al terrat de la seva cambra perquè després
poguessin estar junts.
Després de dir això l’emperadriu se’n va anar
ràpidament de la posada on es trobava Hipòlit, quan va arribar al palau se’n va
anar a la seva cambra i va demanar als criats que la decoressin molt bé perquè
el rei la anava a visitar aquella nit però en realitat qui la anava a visitar
era Hipòlit. Per desfer-se’n dels criats i de les donzelles va dir que es
trobava malament però de seguida les donzelles van anar a buscar als metges i la emperadriu va dir que es trobava tant
malament na no volia que ningú la molestes i per fi la van deixar sola a la
seva cambra. Ja per la nit se’n va anar cap al terrat i va veure que Hipòlit hi
havia anat per trobar-se amb ella i tots junts se’n van anar cap a la cambra.
Jessica.
Capítol 261
Contentació d´Hipòlit.
Capítol 262
Van passar la nit junts la parella de tórtores.
L'endemà va arribar a la cambra de l'emperador. L'emperadriu va obligar Hipòlit
que es posés en un retret fins que ella pogués donar justa causa del seu mal,
de manera que conjuntament amb el rei havien anat els metges. La reina al·lega
una en somniació en què estava amb el seu fill al llit. Quan els metges se'n
van anar perquè la reina volia dormir més, els dos amants van tornar al llit.
La donzella de la reina, Eliseu, es compromet a no dir res a ningú. Durant una
setmana Hipòlit va gaudir de la seva senyora sense sortir de la seva cambra.
Abans d'acomiadar el donzell, la reina li va fer acte de lliurament d'una
preciosa joia com a gest del seu amor.
Capítol 263
La donzella
Eliseu es sent admirada de les paraules d’amor d´Hipòlit i li declara la seua
benevolència.
Parminder.
Capítol
264
La Viuda Reposada vol anar a parlar amb
Tirant per que ell pogués anar al camp amb l’excusa de servir-lo. La viuda va parlar
amb la princesa i li va dir que Tirant tenia moltes ganes
de parlar amb ella i que ell la podria traicionar amb el que la princesa respon parleu amb ell i
veure si té al cor alguna traïció, la Viuda li respon que no surti de la cambra
fins que ella torni. Tirant va a anar a veure a la princesa per el que li va
dir un patge manat per la Viuda Reposada abans d’arribar a la porta. Tirant es troba
amb la Viuda que li diu que l’esperit maligne s’ha endut a la princesa. Tirant
i la Viuda es van seure al lloc de les visites i van començar a parlar.
Capítol
265
Tirant li agraeix molt el que li diu i
l’hi comença a explicar una historia
sobre un mercader navegant pels mars que
havia invertit tota la seva fortuna en un barril de jocs de cartes i una nit un
escull de roca va foradar la nau i va començar a omplir-se d’aigua. El mercader
va agafar el barril i el va llençar al mar i després es va llençar el ell per
poder treure’l a terra, cansat de anar a recuperar-lo el va deixar. Nedant va
trobar una caixa a la qual es va agafar o el va portar a terra. El mercader va
començar a lamentar-se de la pèrdua del seu barril i que no tenia roba, ell al
obrir la caixa es va trobar amb roba de seda amb or i plata i el fons de la
caixa estava cobert de ducats i de joies.
Capítol
266
La Viuda li respon si ameu la vostra vida i
honor, traieu el peu del llindar tan desventurat i del pas tan perillós on el
teniu, us veig embolicat de fang del dolor sense fi però que ningú ignora com
us heu fet el mal a la cama, i li comença a parlar sobre el que ell te que
buscar en una dona. Tirant li pregunta si Déu us dóna honor ¿ qui és la dama
que em faria tan bons serveis com vós dieu? Amb el que ella li respon que ja
n’hi ha prou.
Nazan.
Capítol
267
Tirant declara tot el seu gran amor en la
princesa,
tancant d'aquesta manera la porta a la
dida,la qual
es sentia completament enamorada del capità.
Abans el tirant no ho sabia que era el amor,però
ara si que sap que vol dir el amor en veritat desprès de barallar molt fort amb
seu mateix.
Capítol
268
Paraules de la parella.
Capítol
269
En aquest moment va entrar l'emperador i se
emportà el capità per parlar sobre assumptes de la guerra. La viuda paga un
pintor per fer una careta que representi un hortolà dit lauseta .La princesa i
tirant passegen per l'hort i tenen les seues raons.
Mohammad.
La princesa li explica a Tirant que li diuen benaventurada sense saber la seva pobresa. Desprès Tirant i Carmesina és juren amor i confirmen el seu matrimoni amb un petó.
Capítol 272
Tirant es sent feliç al saber que tindrà la corona per el casament amb la princesa.
Va agafar un reliquiari on la princesa va posar les mans per fer el jurament de igualtat.
Capítol 273
La princesa li rèplica a Tirant que l'estima, que és el millor que pot posseir i que l'únic mal que s imagina serà l'absència d’ell.
Gerardo.
Capítol
274
Tirant li dedica unes paraules boniques com alabança
, amb l’objectiu de declarar-li el seu amor a la princesa Carmesina i agraint-li
l’acceptació dels seus treballs. Després de les paraules , la princesa no triga
en començar a parlar amb ell.
Més tard l’emperador fa una gran festa en
honor del cavaller , i aquest demana ajuda a Plaerdemavida per anar a veure a
Carmesina a la nit. Tirant i Carmesina es troben , es besen i parlen.
Capítol
280
Amb l’ajuda de Plaerdemavida , Tirant
aconsegueix anar a l’habitació de
Carmesina a la nit . Tirant besant-la i despullant-la la deixa al llit .
Carmesina quan veu a Tirant al seu costat despullat i que vol arravatar-li la
seva virginitat , plora i es lamenta del que estava fent.
Capítol
281
Carmesina plorant i amb la mà tremolosa es va
lamentar molt de voler perdre la seva virginitat , i s’ho diu a Tirant , que
encara no pot ser però que ella l’estima a ell . Veient això el cavaller , ho
va entendre i van passar-se la nit jugant els dos , fent-se carícies.
Quan va començar el dia , abans que la gent
del palau s’aixequés , Tirant se’n va anar amb molta passió i angoixa .
L’emperador fa una festa a Tirant , Plaerdemavida el renya perquè Carmesina
conserva la virginitat i la Viuda Reposada ha preparat una trampa a Tirant .
Jordi.
Capítol 283
La Viuda Reposada, plena de malícia, li volia ensenyar
per misericòrdia la veritat a Tirant. Per això, va quedar amb ell a la cambra,
d´on hi havia visió de l’hort. Tirant veia què passava a l´ hort pel joc
d’espills del recinte. La Viuda va despatxar a la ciutat de Pera al negre
hortolà, mentre feia vestir a Plaerdemavida amb la careta del negre. Li va dir
a la princesa que per ordre facultativa calia eixir a prendre aire a l’hort per
a perdre la son de tant de dormir. Allí va tindre joc tot un conjunt de
coquetejos que feien riure la princesa. D’aquí van passar a una cambra tancada
on Tirant tot desficiós no podia veure què passava. Ara bé, imaginava el
pitjor. Així, va començar a lamentar-se fins que va arribar la Viuda Reposada
disposta a
consolar-lo com fera falta.
Capítol 284
Visió
eròtica de la Viuda Reposada de consolació a Tirant.
Capítol 434
Tirant, fa
via de Constantinoble per parlar amb l’emperador, i aprofita per acudir en secret
davant de la presència de la reina, la qual prepara una trobada en el llit amb
la princesa.
Abdullah.
Capítol 435
Tirant
li dona les gràcies a la reina per el que ha fet per ell, i la reina li diu que
no fa falta i que no perdi temps, que es
despulli.
Tirant
es treu la roba, la reina li agafa de la mà i l'emporta al llit de la princesa.
La reina se’n va i Tirant es fica al llit amb la princesa.
Capítol 436
La
princesa li diu a Tirant que descansi i no faci servir la força perquè una donzella
no podia resistir tanta força, la princesa li diu coses fins que escolta,
mira la teva princesa morta.
Tirant
escoltant això s'aixeca ràpidament del llit pensant que l'havia mort, i se’n va
corrent a buscar a la reina per que li ajudes.
La
reina en veure'l li llença aigua a la cara i Tirant recobra el sentit.
Capítol 437
La
princesa no esta contenta amb el que ha fet el Tirant i li diu que no ha sigut
un cavaller.
La
reina li diu a la princesa que no sigui beneita que les armes d'un
cavaller no fan mal a una donzella perquè la princesa no vol entrar en baralles
i es calla.
La
reina se’n va i Tirant i la princesa dormen junts.
Jhon.
Capítol 467
Capítol 470
Capítol 471
Amna.
Capítol
472
L’Emperador realitza un discurs de lamentació
degut a la mort de Tirant i aquest és enterrat a l’alba. La princesa, en veure
tota la gent plorant, tem per la vida del seu pare i pregunta que ha passat. La
viuda de Montsant li fa saber de la mort de Tirant, i la princesa, entre
sanglots i sospirs, es vesteix amb les seves robes de bodes.
Capítol
473
La princesa Carmesina es lamenta per la mort
de Tirant pronunciant unes paraules de dolor i seguidament llançant-se sobre el
seu cos i besant la seva boca freda.
Capítol
474
Carmesina continua lamentant-se i plorant,
per tant, el seu pare, afligit, diu als guàrdies que la portin a la seva
habitació. De camí li diu que ha de deixar de plorar i mostrar una cara alegre.
Quan la princesa és a l’habitació amb les seves donzelles, la seva mare
l’Emperadriu, entra a parlar amb ella però no respon perquè no pot parlar pel
seu dolor.
Iván.
Capítol
479
Després de morir la princesa, l’emperadriu
trista per la seva mort perd el coneixement i els metges no poden fer res per
tornar-la en sí. L’Hipòlit es queda al costat de l’emperadriu fins que torna a
despertar-se, i l’emperadriu li demana a l’Hipòlit que s’encarregui dels
funerals de l’emperador, de la seva filla la princesa i de Tirant. Hipòlit tot
seguit demana als cirurgians que s’encarreguin dels cossos morts, i fa una
crida per la ciutat perquè la gent que volgués portar el dol els hi donarien la
roba. Al dia següent decideixen fer la sepultura al quinzè dia després de la
mort de l’emperador i fan venir a fer honor a la sepultura al rei Escariano.
Capítol
480
Mentres que la gent es preparava per els funerals,
l’Hipòlit va fer reunir en una cambra, el rei de Sicília i el rei de Fes, el
duc de Macedònia, el marquès de Liçana i el vescompte de Branches i alguns
altres. Entre tots van parlar sobre qui seria el nou emperador ja que Tirant
havia mort. Van demanar els testaments de Tirant i deixaven d’hereu a
l’Hipòlit, i ningú es va oposar a ell i li van demanar que després dels
funerals es casés amb l’emperadriu.
Andreu.
